Roca mare

En edafologia es denomina roca mare, base rocosa, substrat rocós o horitzó D, la roca consolidada sota les zones recobertes per materials alterats o disgregats, sòls o regolita, de la superfície d'un planeta tel·lúric, en general de la Terra. És l'horitzó basal de l'estructura d'un sòl. Quan la roca mare experimenta la meteorització del subsòl, es forma un saprolita en el seu límit superior: una zona entre la roca inalterada i el sòl de roques fragmentades i meteoritzades no consolidades.^[1]

La base rocosa d'un sòl es coneix també com a roca matriu i la identificació d'aquesta, amb excavacions, perforacions o per mètodes geofísics, és una tasca important en la majoria dels projectes d'enginyeria civil.